Com una espurna de llum tu vas aparèixer, i em vas ensenyar a lluitar colze a colze, a primaveres. Tu em vas ensenyar que la criticitat és canvi, negació, contradicció, argumentació i diàleg plàcid. Quan parlo de tu i jo, no busco conseqüències, no vull perseguir fantasmes, jo col·lecciono essències. Entre birres, els problemes; bevent de les teves penes, Construir el fonament per fer front a noves eres. Quan penso de tu i jo, penso en trencar cadenes, conquerir un nou futur, tant se val que hi hagi un setge. Amb el cor rebel al puny, i les abraçades tendres. El combat que ens fa estar junts amb l’estima i el respecta. Conqueriràs el món amb la teva bicicleta, pujaràs als cims més alts, dormiràs penjada en tendes. I qui sap si el cor se’t trenca o se’t desboquen primaveres, pensaràs en el meu nom, i una trucada ho arregla. (tornada) Som, l'esquelet que vertebra les nostres consciències, la tempesta i la calma, la pau i la guerra la pedra angular que llima les carències, la fortuna, l'atzar, cada passa en la terra I en aquest món de dreceres, de camins sense fronteres creixerem madurs, els dos, conservant, jove, la fera. Tant se val si algú ens impera, sabem que som la pera que treballant els dos junts ensorrem els murs al terra. I els meus versos seguiran, com de ben segur nosaltres. Qui sabrà si en un futur, els nostres camins s’escampen? I ens trobarem fent de papes, amb una família estable, però conservarem el puny, ideals irrenunciables! D’això n’estic segur, canviarem com fa la vida, però no perdrem el to, junts vam caure a la marmita. I tant se val si això no és bo, som conscients de cada fita, de cada passa que fem, que els errors no es planifiquen. Serem conseqüents, pel que fa les nostres vides, i assimilarem errors i els corregirem per viure. Però no et passis de llest, que tenim idees fixes: Som utòpics i tossuts i no renunciem a viure. (tornada) Som, l'esquelet que vertebra les nostres consciències, la tempesta i la calma, la pau i la guerra la pedra angular que llima les carències, la fortuna, l'atzar, cada passa en la terra I quan les llums s’apaguin i caigui el teló d’aquesta gran mentida, ressorgirem tu i jo d’entre les cendres i declararem la guerra a qualsevol que vagi en contra del nosaltres. I allà ens trobareu, alçant barricades als carrers de la vergonya, lluitant a les trinxeres de la vida i refugiats a les muntanyes de la llibertat. (tornada) Som, l'esquelet que vertebra les nostres consciències, la tempesta i la calma, la pau i la guerra la pedra angular que llima les carències, la fortuna, l'atzar, cada passa en la terra

Aixeca’t i lluita! Els carrers et volen lliure! Aixeca’t i lluita! No et conformis! Diuen que el món esta fet d’incoherències, que hi ha rics i pobres i races de mena, parlen d’un mon ultratjat pel silenci, d’aquells que treballen per fer que això creixi! El món és esclau de la teva rutina, consum i treball com a base de vida, si calles, treballes, no comptes, no opines, si parles, no cobres; no cobres, doncs pilles. Sobreviure al malson, conviure en aquest món, Lluita dels sense nom, imprescindibles som. Esclau del silenci que porta el pa a casa, un sou miserable, una vida precària, et feien ser ric i ara vius entre ruïnes, la falsa il·lusió; una corona d’espines. Som l’agonia del crit a la gola, el caos en l’ordre que imposa el que explota, el corc a la biga que aguanta el sistema, la ràbia conscient per sembrar la misèria. Sobreviure al malson, conviure en aquest món, Lluita dels sense nom, imprescindibles som. Alcés el puny i et rebenten a hòsties Dius el que penses i et xapen la boca Surts al carrer i t’esperen amb porres Volen callar-te pro saps que no poden. Tornes a alçar-te una i altre vegada Lluites i saps que no vols conformar-te Creus en un món que pot ser millorable Tu mai seràs un ser subordinable. Aixeca’t i lluita! Els carrers et volen lliure! Aixeca’t i lluita! No et conformis! Sobreviure al malson, conviure en aquest món, Lluita dels sense nom, imprescindibles som. Si calles, treballes, no comptes, no opines, si parles, no cobres; no cobres, doncs pilles...!