Com una espurna de llum tu vas aparèixer,
i em vas ensenyar a lluitar colze a colze, a primaveres.
Tu em vas ensenyar que la criticitat és canvi,
negació, contradicció, argumentació i diàleg plàcid.

Quan parlo de tu i jo, no busco conseqüències,
no vull perseguir fantasmes, jo col·lecciono essències.
Entre birres, els problemes; bevent de les teves penes,
Construir el fonament per fer front a noves eres.

Quan penso de tu i jo, penso en trencar cadenes,
conquerir un nou futur, tant se val que hi hagi un setge.
Amb el cor rebel al puny, i les abraçades tendres.
El combat que ens fa estar junts amb l’estima i el respecta.

Conqueriràs el món amb la teva bicicleta,
pujaràs als cims més alts, dormiràs penjada en tendes.
I qui sap si el cor se’t trenca o se’t desboquen primaveres,
pensaràs en el meu nom, i una trucada ho arregla.

(tornada)
Som, l'esquelet que vertebra les nostres consciències,
la tempesta i la calma, la pau i la guerra
la pedra angular que llima les carències,
la fortuna, l'atzar, cada passa en la terra

I en aquest món de dreceres, de camins sense fronteres
creixerem madurs, els dos, conservant, jove, la fera.
Tant se val si algú ens impera, sabem que som la pera
que treballant els dos junts ensorrem els murs al terra.

I els meus versos seguiran, com de ben segur nosaltres.
Qui sabrà si en un futur, els nostres camins s’escampen?
I ens trobarem fent de papes, amb una família estable,
però conservarem el puny, ideals irrenunciables!

D’això n’estic segur, canviarem com fa la vida,
però no perdrem el to, junts vam caure a la marmita.
I tant se val si això no és bo, som conscients de cada fita,
de cada passa que fem, que els errors no es planifiquen.

Serem conseqüents, pel que fa les nostres vides,
i assimilarem errors i els corregirem per viure.
Però no et passis de llest, que tenim idees fixes:
Som utòpics i tossuts i no renunciem a viure.

(tornada)
Som, l'esquelet que vertebra les nostres consciències,
la tempesta i la calma, la pau i la guerra
la pedra angular que llima les carències,
la fortuna, l'atzar, cada passa en la terra


I quan les llums s’apaguin i caigui el teló d’aquesta gran mentida, ressorgirem tu i jo d’entre les cendres i declararem la guerra a qualsevol que vagi en contra del nosaltres. I allà ens trobareu, alçant barricades als carrers de la vergonya, lluitant a les trinxeres de la vida i refugiats a les muntanyes de la llibertat.

(tornada)
Som, l'esquelet que vertebra les nostres consciències,
la tempesta i la calma, la pau i la guerra
la pedra angular que llima les carències,
la fortuna, l'atzar, cada passa en la terra